ALLAUS DE NEU (dedicat als meus monitors d'esquí, al Faustino i a l'Eustaquio)
ALLAUS DE NEU (dedicat als meus monitors d'esquí, al Faustino i a l'Eustaquio)
 

 
ALLAUS DE NEU (dedicat als meus monitors d'esquí, al Faustino i a l'Eustaquio)
Mis enlaces favoritos
ALLAUS (DE NEU)

Alemany: Lawine, -n
Anglès; avalanche, snow slide
Castellà: alud,-es
Euskera: elurbildu, elurbizi, elurrauso
Francès: avalanche,-s
Grec: jionospbas, jionospbada
Hungarès: történó
Italià: valanga, valanghe; slavina, -e
Norrueg: skred
Portuguès: alude,-s
Rumanès: avalansa
Rus: lavina,-i
Suec: störtskur, lavin
Tibetà: gangs rud.
Turc: heyelan
Valdese: svalanca, slavina

Imagen
imagen
Flocs de neu del tipus hexagonal
C O N D I C I O N A N T S

Els gruixos potents, de fins a 5 m de neu, propicien el desencadenament d’allaus. En general, hi ha menys probabilitats que hi hagin allaus després d’una nit serena estrellada. Als vessants assolellats (S i SW a l’hemisferi Nord), i on bat el vent, hi ha menys probabilitats de que s’hi formin allaus que no pas als obacs i a sotavent (vessant oposat a on ve en vent), almenys als Pirineus. Als Alps, els majors gruixos de neu pols recent caiguda als obacs fan que aquest tipus d’allaus (de neu recent) s’hi formin allí de preferència. El pendent dels costers adients per formar-se allaus sol ser d’entre 25 º i 60 º. Normalment es formen una mica per sota el punt de màxima inflexió d’un pendent, és a dir, sota un replanet, o una carena, o a la capçalera d’una torrentera. Si a sota la neu hi ha una tartera de rocs grans, les probabilitats d’allau són menors que no pas si la tartera és de pedra fina o si hi ha un herbei (Festuca eskia). Els pendents rectes són més propensos a donar lloc a allaus que no pas els pendents plens de bamps. Les allaus provocades pels mateixos esquiadors solen tenir lloc en pendents de 35º-45 º (de mitjana: 38 º d’inclinació). En general, els vessants per on els esquiadors experts es deleixen per baixar-hi són els més propensos a donar lloc a allaus. Quanta més il•lusió hom té per fer un tram de descens, més probable és que s’hi formi una allau. També hi ha el risc de passar pel fons de la vall quan precisament hi vagi a parar una allau formada en un vessant (o, amb molta mala sort, als dos a la vegada). Almenys, les allaus de placa, de fusió, i les de neu humida, són més probables a partir del migdia. Per això, als Pirineus, recomanen de fer els trajectes difícils o més perillosos de bon matí; i deixar a partir del migdia el retorn per llocs més segurs.

Si tota la neu fos dura, seria difícil que es formessin allaus. Esfondraments de pilars o blocs (=seracs) entre esquerdes profundes d’una gelera poden donar lloc a una mena d’allaus, típica de part dels Alps i dels Himalaies. Tota una gelera gran, ben formada i allargada i pendent, també es pot desplaçar molt ocasionalment, donant lloc a un corrent destructiu sobtat per sobre la seva llera.

La formació d’una capa granelluda i tova, gebrada, a poca altura sobre el fons, es coneix com a "depth-hoaring" (gebrada pregona). Uns grans tenen forma de gots amples girats de cap per avall i els altres semblen piràmides o campanes. És més fàcil que es formi la capa gebrada quan hi ha un gradient de temperatura de més de 10 º C per metre de gruix de neu. Es forma per recristal•lització de la neu, mitjançant el vapor d’aigua que la capa de vora la llera (a uns 0º C) va produint. Els grumolls poden arribar a tenir 1 cm. La capa gebrada és molt tova i gens consistent; i facilita molt el desplaçament de la neu de sobre.

imagen
Gràfic de categories de víctimes d’allaus, on els conductors de motos de neu són els que més se sacrifiquen, seguits dels esquiadors, escaladors, els qui fan snowboard, els excursionistes, operaris, residents, vigilants, i els qui circulen o treballen a les carreteres als Estats Units (1995-2001).






A L L A U S
H I S T Ò R I Q U E S

Actualment, a principis del segle XXI, unes 150-200 persones moren anualment a causa de les allaus de neu. A França hi moren el 21 % de les víctimes d’allaus del món. A Àustria, el 18%. Als Estats Units, el 17%. A Suïssa, el 16%. A Itàlia, el 12%. A Canadà, el 9%. A Espanya, el 3%. A Alemanya o a Noruega, el 2%.

La més antiga i documentada sèrie d’allaus va ser la de l’any 218 abans de Crist, ja que va matar uns 18000 soldats de l' exèrcit d’Hanníbal (i a uns 2000 animals entre cavalls i elefants).

Als ALPS, les allaus fan víctimes cada hivern degut a la densitat d’alpinistes que van a la neu. Al segle XX, durant la primera guerra mundial, (1915-1918) entre Àustria i Itàlia morien uns 70.000 soldats víctimes de les allaus. En gran part eren allaus naturals, però també a vegades n'hi havia de provocades expressament per l’enemic.
L’hivern del 1950-1951 va ser devastador (l’hivern del terror). Només a la zona alpina d’Àustria i Suïssa varen haver-hi més de 600 avalanxes. A Andermatt, en menys d’una hora n’hi va haver sis d’allaus. En total, aquell hivern hi va haver als Alps 40.000 víctimes mortals pels allaus. I més de 600 cases varen quedar destruïdes.
El 12 de febrer de 1955, a Blons (Àustria), dues avalanxes (separades 9 hores entre sí) varen causar 200 víctimes mortals. La primera destruí 90 cases, i va fer 118 víctimes.
A Galtür, el 23 de febrer de 1999, a les 4 de la matinada, en 50 segons, una gran avalanxa arribà al poble a 320 Km/hora, amb un gruix frontal de 90 m d’alçària. Unes cases col•lapsaven directament, perquè es trencaven els murs, i les altres, ho feien per implosió, degut a la llengua d'energia que penetrava per les finestres. Varen haver-hi 31 víctimes mortals en total. Molts dels supervivents (26) en realitat ho varen ser per haver estats rescatats. Degueren molt a Haiko, un gos pastor alemany resident al poble i especialitzat en rescat en allaus.
El mateix hivern, a Chamonix una allau va destruir cases i fer víctimes mortals. Se’n va responsabilitzar l’alcalde, per no haver donat l’ordre d’evacuació a la vista dels gruixos de neu nova acumulada (més de 5 metres reals).
El 1999, 300.000 metres cúbics de neu baixaven a 100 km per hora per un cantó de 30º del Mont-Roc, als Alps francesos. Moriren 12 persones que eren als xalets.
El 2003, al Matterhorn, 80 alpinistes varen poder ser rescatats del cim on restaven incomunicats degut a les avalanxes que els rodejaven. El 2008 varen morir unes 100 persones als Alps, 85 a la zona del Montblanc, per allaus de neu. (Normalment la quota de víctimes per accidents de muntanya als Alps és de 200 alpinistes l’any, sobre tot, per escalada i despreniments de roca).
El 12 de juliol del 2007, sis joves militars suïssos es precipitaren al buit des del pendent de 45 º de sota el cim de la Jungfrau. Una versió fa creure que eren al relleix ubicat a 3800 m, sota la cornisa de 4158 m de la Jungfrau i que una allau se’ls endugué. L’altra versió considera que un primer membre de la cordada va relliscar i que la distància entre els integrants era massa minsa i la cordada era de masses membres. Aquell dia el grau de perill d'allaus en general era de 3 (sobre 5) a l’escala europea.
El 26 de desembre del 2009, 4 socorristes, molt experimentats en rescats a la neu, foren atrapats per una allau mentre eren cercant 2 víctimes d’una altra allau al mateix indret del Trentino (Alta Val di Fassa, a la Val Lasties, prop la Sella, sobre els 2.000 m). En total hi hagué 6 morts. Sobrevisqueren 2 socorristes que, en condicions heroiques, intentaren rescatar els colgats, però els trobaren ja morts.

Als PIRINEUS, va quedar en entredit el valor dels entesos a l’hora de decidir sobre la ubicació d’un refugi, l’hivern del 1979. Una allau s’endugué el refugi de Bessiberri (del CEC). Al voltant de les pistes esquiables, a l’hivern es col•loquen rètols grocs grans en alguns indrets prohibint la pràctica del snowboard i de l’esquí freestyle per perill d’allaus. Les quantitats de neu en general minses (excepte a Boí) i el reduït nombre d’esquiadors de muntanya fan que els accidents (mortals) siguin comptats. A la zona de la capçalera del Ter gairebé cada any hi ha víctimes, o bé al Coll de la Marrana, o bé al Roca Colom, per allaus. El torb (vent huracanat que bufa als cims, del N o NW) i les turmentes de neu que l’acumulen en zones baixes han fet famosos alguns episodis amb víctimes, com el de la Font Lletera, a finals de desembre (30) del 2000, Allí hi moriren uns quants excursionistes colgats per la neu, per hipotèrmia. El 3 de maig del 1992, 2 ciclistes moriren al creuar a peu una congesta que entorpeix el pas per la carretera/pista de Tregurà a Ribes. El pes dels 5 ciclistes provocà l’esllavissada. En moriren 2, un quedà ferit, i 2 en sortiren il•lesos. I, finalment, un de tants altres casos: el gener de 2010, 3 alpinistes moriren sota la Collarada (Villanúa) víctimes d’una allau.

Als ESTATS UNITS, l’hivern del 1883/4 moriren almenys 53 persones degut a allaus de neu. Prop de Woodstack, en moriren 13 (de les 19 colgades) i, entre elles, 6 germans petits (els altres 2 s’havien quedat a casa estudiant).
L’1 de març de 1910 va impressionar molt l’allau sota del Cascade Mountain (Washington). Engolí, sota una capa de 12 m de neu i aigua, un parell de trens aturats a la via que feia dies que havien quedat atrapats per la nevada. Aquella nit va ploure torrencialment. Els viatgers es quedaven a les nits a dormir dins el tren. Va haver-hi 96 morts i 23 supervivents (rescatats).
Als Estats Units, entre 1950 i 1997, hi hagué 514 víctimes mortals deguts a les allaus de neu. De mitjana, a principis de segle XXI, hi ha, als USA, unes 30 víctimes mortals degudes als allaus de neu.
El 21 de juny de 1981 prop el Cascade Mountain, sota el Rainier’s Mountain, desaparegueren sota una allau 11 excursionistes. Hi hagueren alguns supervivents: uns rescatats, els altres salvats miraculosament, i els altres perquè havien renunciat a fer el cim i a mitja pujada recularen.
L’hivern del 2004-2005, a l’estat de Colorado, es varen comptabilitzar 2985 allaus de neu. Aquell hivern, uns 10 Km d’autovia varen quedar afectats per les allaus. Hi hagué 5 morts, per les les allaus, i 76 supervivents implicats en les allaus.

A SUDAMÈRICA, el 10 de gener de 1962, a Perú, sota el Nevado de Huascarán (6768 m), una massa de 3 milions de tones, a 320 Km/hora, i amb un gruix de 12 m i un front de 900 metres d’ample, va recorre una distància de 16 Km, abans d’aturar-se, matant a 4000 persones i molt de bestiar (10000 animals).
L’avalanxa de 1970 a Yungay (Perú) va fer 18000 víctimes mortals.
El 31 de maig de 1970, un terratrèmol de magnitud 7,6 en la escala Richter, amb epicentre sota el mar a 30 km de la costa peruana d'Ancash, causà una allau al Nevado Huascarán que arrasà el poble de Yungay i causà la mort d'unes 18.000 persones.

A ÀSIA, sota l’Everest, el 12 de novembre de 1995 perderen la vida 26 persones, degut a una primera avalanxa, i 35 més després. El gener del 2010 al Pas del Salang (3800-3400 m) a l’ Hindo-Kush, entre Kabul i en Nord d’Afganistan, 165 morts i 135 ferits va ser el balanç d’una allau. Dins un autocar on la neu va implosionar, 14 supervivents varen ser rescatats 37 hores després.
El septembre del 2012, al camp 3 del Manaslu (a uns 100 Km al NW de Katmandú), almenys 9 alpinistes varen perdre la vida degut a una allau que escombrà el campament de matinada. Martí Gasull, gran defensor de la llengua catalana, era un d'ells.
Pel maig de 2015 el terratrèmol principal que afectà el Nepal va provocar allaus enormes en algunes valls com ara la de Langtang.

Allau a Langtang (Nepal)
Llarga descripció fet per l'alpinista Colim Haley de la seva aventura al Nepal, que coincidí amb el terratrèmol principal a Langtang. En alguns paràgrafs relata la seva experiència mentre és arrossegat per l'allau de neu pols.
Allau sota el Gran Sasso, el gener del 2017
Un hotel de luxe (4 estrelles) queda destruit per una allau de neu desencadenda per terratrèmols al centre d'Itàlia.
Allau provocada (Noruega)
Allau de neu pols

T I P U S
D E
N E U

http://en.wikipedia.org/wiki/Snow

Hi ha uns 100 tipus de flocs o de cristal•lització de la neu. En principi, la unitat de goteta microscòpica, o microesfera de 10 micres de diàmetre, és la més abundant. És capaç d’estar en forma líquida fins a ¬¬-18 º C, o, fins i tot, a menys temperatura. Cal un nucli de condensació perquè comenci l’anomenat procés de Wegner-Bergeron-Findeison. Les gotetes es van apilant ordenadament al voltant del nucli de condensació, que pot ser un cristall format a –35º/–42 º C, o a temperatures més benignes, i es van formant cristalls menys homogenis, si hi ha una partícula de terra/argila/sorra, de iodur de plata o un granet de pols /pol•len / sutge. Les bactèries poden actuar com a nucli de condensació de congelació a ¬¬¬–2.6 ºC. La caolinita a – 4º C, i el iodur de Plata a – 7º C. El floc més gran que s’ha observat els darrers segles va ser un de 38 cm de diàmetre, el 1887 a Fort Keogh, Montana. Ukichiro Nakaya estudià, cap el 1940-50, la formació de cristalls de glaç i neu. Creia que la ment podia influir (a través de l’energia de la ma) en la bellesa o la forma dels cristalls que es formen al laboratori almenys. A la muntanya, un cop caiguts els cristalls de neu, poden anar canviant de forma (metamorfosi), ja sigui per reducció, ja sigui per condensació del vapor. Les neus més conegudes són la neu pols, la neu humida, la neu de crosta, la neu dura, i la neu primavera. La neu pols cau suaument durant turmentes amb baixes temperatures (10 sota zero). És molt lleugera i gens compacte. Dóna gust d’esquiar-hi, però és la més propensa a formar allaus. La neu humida cau en nevades al voltant dels zero graus centígrads. Si es barreja amb aigua de pluja, o s’escalfa per sobre els zero graus, aleshores es torna molt pesada. És difícil d’esquiar-hi, perquè és enganxosa. La neu de crosta es forma a la superfície, per acció del vent i les gelades nocturnes (de les capes mig foses durant el dia). A vegades forma ondulacions (ripple-marks). Quan es troba un tram amb aquesta neu en un tram de pujadeta immediatament després d’una baixada llarga, els esquís es poden endinsar per sota la crosta i fer-nos aturar de sobte, amb molt de perill si veníem amb molta velocitat. Caldria tirar el pes tot cap enrere per compensar el sotrac cap endavant. La neu dura es forma amb el temps, per compactació, desgel i regel, i ventades. Caldrà emprar les ganivetes de gel (o grampons) a les pujades per aquests trams. El "firn" és una neu granelluda ja a mig camí entre la neu i el gel compacte o ver glas. Es forma endins del cap de les geleres. Té una densitat entre 550 i 825 Kg/metre cúbic i una aparença com de sucre blanc humitejat, tot i que és molt fort i costa de treure amb pales. La neu primavera es va fent una pasteta amb la calor del dia. Per tant, és aconsellable iniciar les sortides de matinada per no haver de patir /esforçar-se tant a l’esquiar.

Un test molt útil és el ECT (= TCE = test de columna estesa). Es va popularitzar a partir del 2006. Es testa una massa de la neu superficial en un pendent de 38º aproximadament (30º-45º). Més val que sigui un pendent curt, no sigui el cas que ens atrapi una allau mentre fem el test. Si es repeteix el test en dues zones, la fiabilitat serà major. De primer, es claven dues sondes a un metre de distància i fins el mateix nivell. Entre les sondes, es tensa un cordino amb nusos i es va tibant d’un cantó i de l’altre com fent una serra fins a arribar a una profunditat de 1 m o 1.2 m. La cara de la vall es pot haver excavat abans amb la pala de rescat. Un cop separat el bloc per la línia de dalt i dels costats, i excavat abans pel davant, es fa el test. Es pica amb el canell sobre la pala plana sobre una cantonada de la neu uns 10 cops (fent força només amb el canell). Després 10 cops més amb la ma fent força amb el colze. Després 10 cops més fent força amb tot el braç (fins l’espatlla). Si, abans d’arribar als cop 30, apareix una esquerda horitzontal a la neu de sota, el perill d’allau està assegurat. Si tot el bloc s’escapa avall als primers copets, el perill està més que assegurat. Es pot fer el test amb una columna de 30 x 30 cm, si la neu és molt tova. Un test afegit és el test de serra. Serrat la capa de fregament tova i seguint-la amb un ganivet de serra fins que es desprengui la massa inclinada de neu per sobre el tall, així obtindrem una estimació del perill. Si només serrant uns 20 cm el bloc de fins a 1 m (serrat en vertical a dalt més amunt) cau, aleshores el perill és de 5 o mol elevat. Si amb 40 cm s’aconsegueix aquest efecte, el perill serà elevat, de 3. Si només cau serrant 60 cm, el perill serà moderat, de 2. Les capes toves poden ser de neu gebrada (en agulles) o gruixuda (on penetren fàcilment els cinc dits). La placa dura deixa penetrar amb dificultat un sol dit. Una placa dura sota, però sobre unes de toves, això és el que facilita l’allau en placa.
imagen
imagen

http://www.youtube.com/watch?v=tkI0e48NZ50
http://www.youtube.com/watch?v=t0gKB536Uk4
http://www.youtube.com/watch?v=crwvFn67e5Q
http://www.youtube.com/watch?v=osOVSMDHeIc&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=CQA05XAcjEo&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=KNklmlr6Lg0&NR=1

imagen
Graupel = calabruix
Hail = pedra
Ice pellets = calamarça

Per estudiar les capes de la neu, hi ha penetròmetres més sofisticats que els estris rudimentaris que calen per a fer l’ECT. Els penetròmetres són grans i pesants (4 Kg), però també n’hi ha d’ultralleugers (200 g). Per entendre les unitats de força física, caldrà recordar que 1 Newton equival aproximadament a 100 g. La sonda consta d’un cilindre vertical amb punta cònica d’uns 60º i 4 cm de diàmetre. Pot endinsar-se uns 2 m a la neu. L’eix superior, graduat en centímetres, té un pes o martell cilíndric buit pel centre. Es deixa anar des d’una determinada altura per veure quin efecte té el cop en la penetració de la punta. Els càlculs més senzills donen la resistència a la penetració en Newtons (N) sobre un recorregut determinat (p). Aquesta resistència R (expressada en N) serà igual al pes del martell cilíndric H (normalment entre 5 i 10 N) més el pes total dels tubs de la sonda T (2 m pesen entre 10 i 20 N), més el quocient entre el producte de n • f • H / p, essent n la pesa tubular, f la alçària des de la qual es fa caure, expressada en cm, H el pes del martell, p la penetració o distància recorreguda cap endins (normalment entre 3 i 8 cm). El sistema és estable fins a 1 m. Però, després, es poden afegir correccions més complicades. Cal afanyar-se a fer tots aquest càlculs als diferents estrats de neu en una prospecció i acabar-los abans no es fongui tota la neu! Un estudi complet de les capes de neu requereix diagrames de profunditat (cm) relacionada amb la temperatura o la resistència a la penetració. També s’estudien la forma i la mida (en mm) dels cristalls; la duresa i la densitat de la neu.
http://www.scialp.it/valanghe/tecnica/profilo.htm
http://www.scialp.it/valanghe/tecnica/profilo01.htm

imagen






TIPUS D'ALLAUS DE NEU
TIPUS D’ALLAUS DE NEU

Segons la magnitud, es podrien distingir les petites (despreniments/ purgues/ esllavissades) de les mitjanes (allaus) i de les grans allaus (avalanxes). Les allaus (en sentit ampli) es poden classificar en 3 tipus:


• ALLAUS DE PLACA (Slab) : Es poden formar a les cornises, a sotavent (capes de vectors horitzontals: "top-loading") (PLACA DE CORNISA), o com a rebot del vent de cornisa (> 30 Km/hora), al coster (capes vectorials verticals: "cross-loading") (PLACA BASE o placa freda), sota i lluny de la cornisa. Als Pirineus, com que el vent dominant és el mestral, les plaques és més probable que es formin als vessants del SE.

Les allaus de placa són les úniques que comencen simultàniament en una gran àrea i no esperen a que la bola de neu es vagi fent gran.
Les allaus de placa base poden arribar comprometre un gruix de 10 m de neu i una extensió de 300 x 300 metres. Solen ser provocades pels mateixos esquiadors. L’inici del despreniment afecta a una gran superfície de forma rectangular. Si la neu és dura, la placa segueix dibuixant-se mentre dura l’allau; però, si la neu és tova, de seguida es desfà l’estructura de placa. Primer se’n formen de secundàries i, de seguida, tota la massa deixa de tenir fractures de discontinuïtat. Són les allus més freqüents als Pirineus i les més perillosos en aquesta serralada. Un ribet superior o línia en graó n’indica la futura línia de ruptura (línia de fractura). Aquesta sutura podria estar coberta amb neu nova, i aleshores no seria visible des de dalt.
Hom distingeix dos subtipus: de neu dura, i de neu tova.
Un sondatge excavant un petit pou ens pot mostrar les diferents capes i llur duresa relativa, i d’això en podrem deduir la probabilitat que es formi una allau de placa. Les plaques, colpides per la superfície sonen a buit. La massa que es desplaça pot tenir una densitat de 250 a 400 Kg/metre cúbic. A vegades, hi ha despreniments de petites plaques (2 x 3 m) molt dures, a vessants molt inclinats. Poden enxampar l’esquiador que passa per sota i impulsar-lo contra un arbre o malmetre-li l’abdomen, com va passar amb el cirurgià especialitzat en transplantament de fetge, el Dr. Margarit.
http://www.youtube.com/watch?v=t0gKB536Uk4&NR=1


• ALLAUS DE NEU NOVA ("Loose snow"): Típicament, es formen després de grans nevades, de més de 50 cm de gruix, durant la turmenta o el dia després on s’hagi acumulat molta neu en pols de baixa densitat i compactació (>50 Kg/metre cúbic). Normalment es fromen als vessants obacs o Nord (als Alps i als Pirineus). Quan les temperatures estan per sota els cinc sota zero, aleshores són de neu pols. Entre -5 i 0 graus centígrads seran de neu humida; i, per sobre els zero, de neu primavera. Coincideixen amb les hores en que la neu recent cau de les branques dels arbres per haver-se desfet els braços de les estrelles dels flocs.

ALLAUS DE NEU POLS. El núvol que baixa estrepitosament pot tenir una densitat afegida a l’aire de només 2-15 Kg per metre cúbic. Poden arribar a afectar una massa de 10 milions de Tones de neu i formar, al final, una barrera d’aposició de 100 m d’altura, i arribar a assolir velocitats properes als 400 Km/h de desplaçament del núvol de neu ("power cloud gravity current" = "stern storm") i recórrer fins a 10 Km abans d’aturar-se formant un front de fins a 2 Km d’ample. Són les allaus més destructives. La pressió dins l'allau pot arribar a les 14 atmosferes (14 Kg/cm quadrat). L’inici és una zona de despreniment molt petita que després es va eixamplant poc a poc fins a formar un con. Es forma una “saltation layer” o capa de partícules del front del núvol, arran de la superfície nival, amb una certa complicitat entre elles per segar el que tinguin davant. Als Alps se solen formar als vessants obacs o Nord. El gener de 1996 al Pirineu Central se’n varen formar forces i en llocs no habituals, sense arribar a la potència de les dels Alps.

ALLAUS DE NEU HUMIDA. Es desencadenen a partir d’una zona inestable reduïda i superficial. Poc a poc, agafen potència i impliquen masses més profundes. Al final, la massa de neu torna a compactar-se i immobilitza la víctima amb força. La massa de neu baixa rodant a una velocitat de 30-60 Km/hora. La densitat és gairebé d’un tona per metre cúbic. El perill principal, és que poden dur l’esquiador cap a un precipici. ALLAUS CLÍMAX: Es desencadenen per una turmenta de neu recent, però afecten a moltes capes de neu de turmentes anteriors. Es formen on hi hagi hagut molta neu durant molt de temps. Es desencadenen al formar-se zones de menor cohesió nival. Pot afectar fins i tot la capa més inferior de neu, en contacte ja amb el sòl (ALLAU DE FONS).

http://www.youtube.com/watch?v=ZdtFKo2yc1s&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=O21wRQSpBug&feature=related


• ALLAUS DE FUSIÓ ("isothermal" / "slush flow"): Es formen amb neu primavera, quan la neu es va fonent. Solen ser més probables als vessants SE. L’inici sol afectar una zona de neu de 10-15 m d’ample. Necessiten temperatures per sobre zero per formar-se (per fusió directa de la neu o per pluja afegida). Afecta principalment a les masses del fons. Es desplaça a poc a poc (20-40 Km/hora). Al final, la neu torna a compactar-se. L'allau es va eixamplant a poc a poc i formant un con poc ample. La neu és més compacta o pesada, i s’hi sura amb més facilitat que no pas a les allaus de neu nova en pols. Malgrat la seva poca velocitat, quan la massa és de milions de tones, pot fer giravoltar trens, vehicles pesants, i cases. Als Alps, es formen quan hi ha el föehn, un vent calent típic d’allí.

http://www.facebook.com/alurte/videos/1841278722564281/

El gran terrabastall és típic de les allaus clímax (de fons) o de fusió. En canvi, sorprèn el silenci de les de neu pols, sempre i quan es mantinguin someres. El que més noten els qui són sota una allau silenciosa és un ventijol a la cara pocs segons abans que arribi on són. A aquestes allaus silencioses se les anomena “la mort blanca” més que no pas a las sorolloses.

El desencadenant de les allaus pot ser un sobrepès per acumulació de neu o d’aigua, pedres o persones (amb esquís, motos de neu, raquetes, snowboard) o animals, un soroll fort, un sisme, una explosió o un cop de vent fort (torb) o calent (föehn) o una pujada de la temperatura general. Els qui són sota de l’origen de l’allau poden no haver tingut res a veure amb l’allau, però poden patir-la més que ningú. Especialment vulnerables són els escaladors (de roca o de gel) quan un allau els cau a sobre.



A R T I C L E S
I
A P A R E L L S
imagen
imagen
imagen
aparells moderns
Diversos aparells moderns (2015) útils per evitar danys en cas de ser sepultats per una allau.
Detectors de víctimes d'allaus de neu
Detectors de víctimes d'allaus de neu, recents.
RECCO System
Sistema RECCO dels serveis de rescat a les estacions d'esquí per als abonats o aquells que duguin una peça amb el sistema de reflexió d'ones RECCO.
Aparell de triple seguretat (airbag + localitzador + respirador) de Ferrino
Aparell de triple seguretat (airbag + localitzador + respirador) de Ferrino
TRACKR BRAVO
Sistema de localització GPS a 30 m d'un mòbil amb sistema android. Funciona fins a través de 10 m de gruix de neu. Cal que la víctima dugui la medalleta de geolocaliztació i que el mòbil del rescatador tingui ficat al mòbil el programa de detecció. Altres mòbils amb el sistema android poden ajudar (sense intervenir voluntàriament) a la localització si estan engegats.
Un botiga que ven per Internet bé i ràpid és la Barrabés, de Benasque (i Barcelona). Cal cercar-hi el material de “Hielo y Nieve”.
http://www.barrabes.com

A Barcelona, Balmat http://www.balmat.com
té molt de material d’esquí de muntanya i fins i tot en lloga.

L’AvaLung és una motxilla que disposa d’una cànula sempre propera a la boca, per respirar millor. Allarga el temps de supervivència uns minuts. Apart la boqueta, té una vàlvula, el tub, el col•lector d’aire i un filtre per absorbir el CO2.
http://www.barrabes.com/barrabes/product.asp?pf_id=24950&idvariedad=97288


L’ABS-airbag del “ABS Escape 30” és una motxilla amb dos airbags laterals que arriben a sumar 170 Litres. S’inflen accionant un comandament manual (T al pit) o per ràdio (grups d’esquiadors) quan un esquiador del grup ha accionat el comandament manual. El tipus amb més aplicacions per esquí de muntanya és el Free Ride 101. Els cal una bombona (acer o fibra de carboni) de gas (argó o nitrogen) connectada des de l’interior de la motxilla. Les probabilitats de supervivència en cas d’allau s’estimen en un 98%. Si la víctima sobreviu, té el 45% de probabilitats de sortir-se’n ella sola sense l’ajuda de ningú més, perquè no ha quedat colgada. I un 35% de probabilitats de quedar només parcialment colgada, o bé un 15% de quedar tota colgada, però només superficialment (però necessitar ajuda). Només hi ha un 10% de probabilitats de quedar colgats del tot i requerir l’ARVA, pales i sondes. A més, les probabilitats de sortir il•lès són del 91%. La dinàmica de l’allau fa que les masses menys denses surin, i, amb els 170 Litres addicionals, agafem menys densitat.

http://abs-airbag.com/

http://www.idealo.de/preisvergleich/OffersOfProduct/924523_-escape-30-abs-peter-aschauer-gmbh.html

http://www.carving-sport.com
Carving Sport (polígono la Paúl) 22710 Castiello de Jaca 902 157742 / 974 364565 info@carving-sport.com




L’ARVA (aparell de recerca de víctimes d’allaus) (=LVS ("Lawinen Verschitteten Suchgerät") més modern (2010) és el S1. A més de tenir 3 antenes i arribar a detectar víctimes amb un dispositiu emissor de 457 KHz, a 65 metres lluny, és molt més fàcil d’utilitzar. Es posa en mode de recerca quan obrim la tapa, i en mode d’emissió quan la tanquem. Detecta de seguida la distància i la direcció de la víctima. Pot detectar-ne fins a 4 en un mateix temps. La tercera antena afina la posició els darrers 10 m (i no cal la sonda).
http://www.barrabes.com/barrabes/product.asp?pf_id=18397&idvariedad=71626
http://www.barrabes.com/barrabes/dept.asp?dept_id=1348&opt=d
Els aparells més antics van amb una sola antena i són menys precisos, i més difícils de fer servir, més lents i amb menys autonomia. En principi, més val fer uns quants exercicis d’entrenament abans que calgui emprar l’ARVA de veritat.
http://www.scialp.it/valanghe/tecnica/arva.htm
http://www.scialp.it/notizie/arva/a002.htm
http://www.scialp.it/valanghe/tecnica/metodi.htm
Més val no fer servir els mòbils o fer-ho el mínim possible mentre dura la recerca, per no interferir amb l’ARVA, a menys que fossim en una estació d'esquí amb el servei de geolocalització de mòbils. Millor només fer servir un aparell de recerca i apagar els dels qui són a la superfície en la resta de l’equip de rescat. La posició de l’aparell colgat per la neu s’endevinarà segons canviï el senyal de recepció al moure l’ARVA (posició horitzontal, vertical).


A partir del 2012 estarà disponible l’ARN ("avalanche rescue navigator"), almenys a Àustria i Baviera. Localitzarà la víctima a través del senyal del seu mòbil (caldrà que el dugui encès), dels senyals del portal del GALILEO (sistema de geoposicionament amb satèl•lits europeus) i els senyals dels mòbils dels participants en el rescat. Així, potser la posició geogràfica no serà molt exacte, però la posició respecte dels mòbils dels rescatadors afinarà al centímetre. De moment el sistema està en fase de probes, i ha estat endegat pels equips de rescat de Berchtesgaden.


El GPR ("ground penetrating radar") és eficaç quan els altres aparells i sistemes fracassen. El principal inconvenient és que l’aparell (amb l’antena receptora i emissora) costa uns 24.000 euros. Si la crosta superior de la neu fa molts bonys, aleshores pot haver-hi dificultats per a localitzar la víctima. Normalment s’empren ones de 50, 100 i 800 MHz.
http://en.wikipedia.org/wiki/Ground-penetrating_radar
Hi ha una normativa i una associació (europea) d’usuaris de GPR:
http://www.eurogpr.org/welcome.htm
http://www.eurogpr.org/factsheets/factsheet1.htm


Les sondes d’allau són pals allargables fins a 3 m. Serveixen per acabar de detectar la víctima quan l’ARVA no és gaire precís (una o dues antenes). Un grup de rescat es posen a les bandes inferiors i van caminant i sondant cada 70 cm, cap el centre, i, després, cap amunt. En un segon rastreig, sonden cada 30 cm (fins a 3m de fondària). Sempre hi ha la possibilitat de fer mal a la víctima ensorrant la sonda massa fort.
http://www.barrabes.com/barrabes/dept.asp?dept_id=1350


Les pales poden ser de policarbonat o d’alumini. Solen ser lleugeres i molt ergonòmiques, per tal de fer més fàcil el cavar la neu. En principi, cal acabar cavant un con de més amplada que profunditat.

http://www.barrabes.com/barrabes/dept.asp?dept_id=1351&opt=d


El cordino d’allaus es duia arrossegant (de la cintura) uns 3-5 m. Duia marques direccionals cada metre almenys. En cas de ser sepultat per la neu, el cordino tendeix a surar i deixar-se veure en superfície.

La braga o mocador tubular pot protegir-nos només una mica de l’asfíxia per inhalació de neu polvoritzada al núvol de les allaus de neu pols.

El casc integral sense grans obertures al cap pot ser de gran ajuda contra el fred i contra el cops contra el gel, tant si és el vent que ens hi empeny com si és el gel de l’allau que ens ve a sobre. Si a més té una finestreta de policarbonat que tapi la cara, servirà de càmera d’aire per poder respirar millor un cop colgats dins la neu. I si a més disposem d'un "leatt brace", evitarem desnucar-nos.

El testador de neu “Check and Ride” és un cilindre que es fica a la neu per comprovar-ne la compacitat. Ens donarà un diagnòstic de les probabilitats que es formin allaus en un determinat vessant.
http://www.barrabes.com/barrabes/product.asp?pf_id=27844&idvariedad=108549&opt=d&dept_id=1352


Per ajudar a evacuar la víctima hi ha plaques lleugeres que es poden emprar com a llitera, amb els esquís acoplant-s’hi perfectament com a samalers. I si no, la mateixa pala, lligada pels foradets laterals als esquís amb cordinos.
http://www.barrabes.com/barrabes/product.asp?pf_id=11476&idvariedad=41566&opt=d&dept_id=1351

El mapa d’allaus i el grau de perillositat (de 1 a 5) es pot consultar al web de meteocat: http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/igc/igc_cataleg.html#allaus
http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/allaus/igc_allaus_butlleti.php
http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/allaus/igc_allaus_bdac.html
Val la pena, però, mirar el pronòstic del temps a www.meteocat.com i clicar al de muntanya i allaus i, un cop al mapa general, clicar la zona on vulguem anar. Hi posen tipus d’allau, hora i orientació més probables per a cada subzona. A vegades es passen d’optimisme i posen perill de grau 3 quan en realitat és major. I a vegades es passen de pessimisme, donant l’alarma d’allaus quan en realitat ja no queda neu o hi ha gruixos de menys de 10 cm. Són bromes que els agrada gastar.
A la Val d’Aran hi ha el web:
http://www.lauegi.conselharan.org/index.php?lang=spanish
(mapa sensible). Allí són més seriosos.

Els mapes s’elaboren a ull, avaluant el risc teòric d’allaus al despatx dels geògrafs (amb fotos aèries vistes amb estereoscopi) que graduen des de lleu (groc clar) fins a greu (vermell fosc), i també amb dades reals d’observacions d’excursionistes o de les mateixes víctimes (color lila). Un estudi més pacient és el dels anells interns de creixement dels arbres, que donaria idea, per l’excentricitat, de passades allaus (dels darrers 150 anys).

Els detectors de GPS (Spot / EPIRD) podrien donar la localització exacte. Si la víctima ha tingut temps de prémer el butó d'emergència, aleshores podran assitir-hi ràpidament els equips de rescat, si els té contractats. Cal suposar que no podrà fer-ho al final quan ja és enterrat a la neu, però sí al principi. Cal pagar cada any el manteniment del sistema de localització i missatgeria per al Spot3 de Globalsat o altres sistemes com InReach de Lorne //Solara FT2100 // Nal Shout Nano //Iridium Extreme.

http://www.findmespot.com/en/index.php?cid=101
http://www.superinventos.com/S180255.htm

Hi ha detectors de plaques magnètiques a les estacions d’esquí alpí. La plaqueta és a la pinça del forfait que es duu a l’anorac. El detector és molt pesant i només és adient pels qui es poden desplaçar amb motos de neu. Hi ha cintes magnètiques també per a anoracs que venen ja de fàbrica.


TEMA DE LES ALLAUS DE NEU EN GENERAL:

http://en.wikipedia.org/wiki/Avalanche

http://www.avalanche.org/~moonstone/forecasting/avalanche%20forecasting-a%20modern%20synthesis.htm

http://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=c79412502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c79412502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://library.thinkquest.org/03oct/00477/NatDisasterPages/avalanches.htm

— Avanalnchas. David McClung & Peter Schaerer. Ed. Desnivel. (Es troba a la botiga Balmat: Urgell/Gran Via, o per Internet a Amazon, en anglès).


VÍDEOS


Un cas filmat per la mateixa víctima (aviat rescatada) es pot veure a: http://www.dalealplay.com/informaciondecontenido.php?con=199165
(vídeo no recomanat per als qui pateixin del cor) (pot haver estat suprimit d’Internet)


Diversos vídeos d’allaus impressionants es poden veure a:
http://www.youtube.com/watch?v=vYqlG_qYVbU
http://www.youtube.com/watch?v=_7_al79bdl8
http://www.youtube.com/watch?v=l2urS9dictg
http://www.youtube.com/watch?v=ivaJl82mr3I
http://www.youtube.com/watch?v=vMfpvxw1lno

http://video.msn.com/video.aspx?mkt=es-es&vid=de40243a-62b3-48c0-9f51-6c3e71daac0e
http://www.youtube.com/watch?v=EisdLF3v__g

http://www.metacafe.com/watch/450894/avalanche_video_incredible/
http://www.youtube.com/watch?v=B0RWLxOFGLY
http://www.youtube.com/watch?v=CQ1BbcD0yQg&NR=1

Vídeos d’esquí extrem a:
http://www.youtube.com/watch?v=tyTqnmJSv-A

http://video.google.com/videoplay?docid=-5207586317866263185&ei=nDSNS_zrBcyr-AbX7sXFCQ&q=AVALANCHES&hl=en&view=3#docid=928638717452783997

http://red.barrabes.com/Ciscu/videos.asp?idVideo=165

https://www.youtube.com/watch?v=L2NE-TQQFtA

https://www.youtube.com/watch?v=msOFHKfVeMk


RUTES D’ESQUÍ DE MUNTANYA
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/search.do?all=yes&from=0&to=50&res=on&activity=esqu%C3%AD%20de%20muntanya&pictogram=40&near=


ALTRES LLOCS D’INTERÈS

http://france.meteofrance.com/content/2010/10/24273-48.pdf
http://france.meteofrance.com/content/2013/0/27338-48.pdf

Webcams:
http://www.ski-cams.com/
http://www.snoweye.com/

Seria molt útil que a la zona captada per la webcam hi posessin un maniquí negre de 2 m d’alt, ben agafat a terra, per saber fins on arriba el gruix de neu. En general, el gruix mitjà de la neu sol ser la quarta part del gruix anunciat pels periodistes. És a dir, quan diuen que hi ha 200 cm de neu, en realiatat cal esperar un gruix de només 50 cm.

Estat de les carreteres:
http://www.gencat.cat/transit/marcit.htm






N O T A
F I N A L

Cada any en un lloc o altre se celebren unes jornades tècniques d’allaus i neus. Amb paciència es pot trobar on i quan a http://www.acna.cat/
A més, en aquesta pàgina hi ha un munt de relats d’accidents amb allaus arreu del món i també una mica de tot sobre les allaus i accidents a muntanya.

A Suïssa, el centre de recerca del tema es va fundar el 1931 a Berna. Hi ha almenys una publicació especialitzada en Cold Regions Science and Technology:
http://www.sciencedirect.com/science/journal/0165232X

I una revista que promet ser interessant és aquesta:
http://www.nevasport.com/nix/art/35171/%C2%A1-Ya-puedes-descargar-NIX-!/
Recomanacions fàcils de seguir
Blog d'un expert amb sentit comú.
vídeos etc.
Allaus, etc.



Allau provocada per esquiador
Allau provocada per esquiador francès, que és rescatat força ràpidament pels companys.
Morts per congelació a la zona de l'Everest
La neu i el gel poden esdevenir un infern mortal. Heus ací una explicació d'algns accidents i mort per hipotèrmia a la zona de l'Everest.





S U P E R V I V È N C I A

Antigament, els nadons víkings eren exposats a la intempèrie la primera nit després de nèixer. Això era un mètode per a seleccionar els més aptes per a resistir el fred. Així doncs, és d’esperar que els noruecs resisteixin més el fred que no pas els canaris, per exemple.
Els nadons, els ancians i les persones molt primes resisteixen menys els fred que els adolescents i els adults obesos. A més, les persones amb més greix bru tenen més possibilitats d’evitar una hipotèrmia exògena, ja que aquest tipus de teixit pot alliberar energia ràpidament, que no pas les persones sense greix bru. Els nòrdics, i els maputxes en tenen més del normal a les altres races.

No és el mateix estar despullat dins un iglú, amb molt d’aire al voltant la pell nua, que estar voltat de gel, com un peix congelat, sense aire, com passa la majoria de vegades que ens quedem colgats dins la neu d’una allau. L’aire aïlla 30 vegades més del fred que no pas el gel. La neu és una barreja de gel i aire. Per això diuen que sota una capa de neu gruixuda les plantes es troben arrecerades dels freds extrems que poden haver-hi en superfície. Per exemple, a sobre, l’aire pot estar a – 20 º C i, al fons de la capa de neu de 2 m, la temperatura pot ser de – 6 º C. Colgats i quiets dins aquesta neu, no passarem tant de fred con si fóssim dins l’aigua líquida, però tampoc tanta calor com si fóssim dins un iglú (envoltats només d’aire). El problema principal serà que l'escalfor del nostre cos anirà derritint la neu, i l'aigua formada ens refrederà.

El quedar-se amagat i ajagut a terra és una tendència típica dels afectats per hipotèrmia severa. Alguns, per una reacció momentània de sensació de calor i eufòria, arriben a treure’s roba, la qual cosa encara empitjora més la hipotèrmia. Moure’s vol dir també exposar-se a més fred, a l'activar el pas de la sang per la perifèria.
Una sacsejada feta amb bona intenció per reanimar una víctima d’hipotèrmia pot empitjorar-la molt. Cal fer moviments molt i molt lents.
Abans de la hipotèrmia sí que es pot beure algun líquid calent conservat en un termos, sempre que no sigui tòxic, clar. Més val que n’haguem pres en d’altres ocasions en condicions benignes, per veure si ens convé. Hi ha persones que toleren bé l’alcohol, però d’altres no. El mateix passa amb el te o amb el cafè. En principi, l’alcohol dóna calor, però a l’exposar-lo més al fred, per vasodilatació perifèrica, el cos acaba anant malament, sobre tot si no contiuem alimentant-lo amb més alcohol

A part la hipotèrmia, els traumatismes i la congelació parcial dels dits, mans o peus, (més que no pas simples penellons) poden donar lloc a complicacions. És ja tot un clàssic el llibre de Maurice Herzog sobre la primera ascenció a un cim de més de 8000 m (l'Annapruna). Era l'estiu del 1950. Potser degut a l'eufòria, o als barbitúrics, o a l'hipotèrmia, va anar unes hores sense guans, tot i tenir mitjons per a substituir-los. Va perde, per amputació mèdica posterior, els dits dels peus i de les mans. Més a prop, cap els anys 1970, un milicià a les muntanyes vora Jaca va quedar sepultat per una allau unes hores, i se’n va sortir, però una cama li va quedar amb necrosi i li van haver d’amputar. Potser el varen tractar massa ràpid, escalfant-lo massa de pressa. Per a les gangrenes, apart l’oli essencial de Xiprer (diluït en aigua i alcohol tebis, i afegit a la decocció de les pinyetes del Xiprer en la barreja d’alcohol etílic i agua, al bany maria), hi ha el tractament amb clorit sòdic o biòxid de clor, almenys externament. També alm,enys per a petites congelacions, ha de funcionar l'extracte d'Hamamelis. A la p`ractica va molt bé cntra els penellons i, per la teoria de la signatura, ha d'nar bé contra el fred, ja que la planta floreix quan hi ha temperatures de fins a 20 º C sota zero. Al Nepal, hi posen mantega de iac escalfada a les parts congelades. Però, el millor seria prevenir la congelació o la cangrena, untant les parts predisposables amb aiguarràs i oli, i alcohol amb una mica de gingebre i guindilla i extracte d'Hamamelis. Per a tractar els penellons la tintura d'Hamamelis sembla ser el millor. La vitamina E ajuda a prevenir-los també.

Les probabilitats de supervivència, quan la víctima (sense AvaLung, i sense ABS-airbag) ha quedat ben enterrada dins la neu, són d’un 92%, si és rescatada abans de 15 minuts. Si ho és als 30 minuts, ja només seran de 30%; i, si ho és als 60 minuts, només del 20%. La pressió de la neu sobre el pit farà que li sigui difícil fer el moviment toràcic per respirar. Malgrat totes aquestes previsions, hi ha hagut algun cas de supervivència de 16 hores:
http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/244770.stm

Si poguéssim desinflar una armilla (inflable), ens quedaria un espai extra dins la neu per a poder moure la caixa toràcica. L’acumulació de CO2 (anhídrid carbònic) i la impermeabilització de la capa de neu que el volta quan es va fonent per acció del calor del cos, tot això farà que la persona atrapada respiri amb dificultat.
Un altre tipus d’asfíxia és la del núvol de neu pols, en el cas de les avalanxes de neu pols, ja que las partícules microscòpiques de neu penetren als pulmons ofegant-los (edema pulmonar). En aquest cas, una braga (o millor dues, una dins de l’altra) de tela molt fina podria almenys retardar l’ofegament, especialment si es du un casc de moto amb finestreta de metacrilat. L’Avalung també té filtres i capta l’aire ja de dins la motxilla.


Els traumatismes, quan l’allau és molt destructiu, poden ser letals també.
Una armilla inflable i, per sota d'ella, una mena de cuirassa de dues peces (davant i darrere) tubular, amb anells de reforç, podrien protegir molt l’abdomen i el tòrax. El collar de motorista ("leatt brace") podria protegir les cervicals. En definitiva, el millor és el vestit de motorista amb l’airbag ja inflat, a més de la cuirassa que anés folgada protegiria, i del casc integral amb finestreta davant la cara, de policarbonat, i tot això força més que no pas un simple mono de plomes.
La constitució forta i la forma física o entrenament previ de l’esquiador hi fa, en alguns casos, bastant, però no és una garantia de supervivència ni molt menys.

El fred a la es mans es pot combatre amb guants, amb hooties (pegats calorífics), o amb unes gotes doli eseecnial de trementina o niauli (cura preventiva als dits). Per veure tipus de guans, podeu mirar el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=21IwCZW0aXc&feature=em-subs_digest

H I P O T È R M I A.

Apart de l’asfíxia, la hipotèrmia també pot ser un factor desencadenant de la mort. Es pot combatre havent-se posat abans bossetes de Hotties al tòrax almenys.

http://www.littlehottieswarners.com

Són pegats que donen escalfor durant unes 4 hores, en sec, quan se'ls allibera de la bossa.
O bé els Relags "Magic Heat"

http://www.relags.com/index.php?show=shop&wg=03.05.00.00&artl=1&artikel=02016

Són bosstes d'acetat sòdic, que es poden mullar, i que donen escalfor durant mitja hora en cas de ser petites, o durant molt més si són molt grans, al prémer amb els dits una plaqueta metàl·lica ubicada dins el líquid. Es reciclen posant les bossetes (embolicades amb papaer d'alumini) durant 10 minuts dins aigua bullint.

http://www.relags.com/index.php?show=shop&wg=03.05.00.00

O bé les peces amb turmalina:

http://www.all.biz/es/productos-de-turmalina-bgc2616

Es reciclen posant-les a desecar, per exemple dins el microones. Donen molta escalfor.

Per resistir millor el fred, caldria dur el mono de plomes i peces de roba adient. Hi ha plantilles o sabates amb calefacció a bateria portàtil ergonòmica, o guants amb calefacció a bateries també. Poden trobar-se a Barcelona
a Intemperie, Balmat, Barrabés o a les millors botigues d'alpinisme. També podria emprar-se el vestit de neoprè amb calefacció dels surfistes:

http://www.compradiccion.com/deporte/traje-de-neopreno-con-calefaccion.

O l'armilla amb calefacció per a fer surf, que es pot comprar també a TACTIC (Enric Granados,11).

Com a tractaments per afavorir la resistència al fred, es pot prendre Rhodiola rosea abans. Almenys la recuperació després de la hipotèrmia serà menys problemàtica. Fins i tot s’arriben a recuperar cors congelats. Altres plantes menys estudiades científicament i preventives de la hipotèrmia són la Litsea cubeba (fruits), l’ Evodia rutaecarpa (tòxica a dosis de més de 2 g), l’Artemisia arborescens (fulles) i el Vitex agnus-castus. L’ Artemisia arborescens caldria posar-la en aigua a 80º C, sense bullir, per a prendre’n l’aigua. L’Aloc (V. agnus-castus) va molt bé, almenys en banys (amb sucre), per recuperar la sensació de calor després de la hipotèrmia. També recomanen prendre Guindilla i Canyella, amb el menjar. Altres plantes amb principis actius que fan pujar la temperatura del cos són: Anís, Boldo, Centella asiatica, i Fals Pebrer (Schinus molle, fruits). Per la meva pràctica particular per resistir millor el fred de l'aigua del mar prenc fruits de Pistacia lentiscus o fulles de Crithmum maritimum; però, aquestes plantes creixen vora el mar i no pas vora les neus perpètues. Contra el fred a les mans i els peus va bé untar-los abans amb oli i aiguarràs (macerat prèviament amb rel de Gingebre i Guindilla i Hamamelis). La cortisona i la carnitina sembla que també protegeixen del fred (i el cansament). La glicina (aminoàcid) protegeix el cor quan hi ha hipotèrmia, retardant l’aparició de les fibril•lacions. Es recomana prendre’n 1-4 g amb l’estómac buit. L’alanina i la histidina són dos aminoàcids recomanats també per a prevenir la hipotèrmia. L'extracte de Malta (de blat de moro i ordi) vamolt bé per poder disposar ràpidament d'energia (calòrica).Hi ha guants i plantilles elèctrics (bateries) i bosses de turmalina que poden donar escalfor durant moltes hores a les mans, peus i al cos. Els pegats de cafinitrina o les pastilles poden provocar molt mal de cap quan no són necessaris. En canvi, poden ajudar a combatre la hipotèrmia en cas necessari i sense donar mal de cap. Havent pres abans niacina (àcid nicotínic 100 mg), és molt probable que, amb contacte més directe amb la neu, ens pugi la temperatura perifèrica (per vasodilatació o flush). Però, com l’alcohol, a la llarga, això pot ser contraproduent. La Camamilla o la ipriflavona milloren la resistència al fred, però només després d’un tractament molt llarg, d’almenys dos mesos. L’Eleuterococ o Ginseng Siberià és un adaptogen adient per a resistir millor el fred i donar més energia i resistència durant la pràctica de l’esquí i alpinisme. Se’n prepara la decocció de l’escorça blanca durant unes hores. Cal anar bullint i deixant reposar a intervals. Se’n pren l’aigua de preparar uns 10 g.
Kilian Jornet es prepara pel fred amb "Yogi Tea", que ve a ser una barreja de Te amb Cardamom, Canyella, Clau, Gingebre i Pebre Negre. Els nòrdics prenen molt de cafè.
Els aminoàcids es poden comprar a http://www.myprotein.co.uk/

Les herbes i espècies als herbolaris

http://www.herboristeriallobet.com

I els medicaments especials a les farmàcies.

http://www.farmaciaserra.com/


1. alanina (1500 mg)
2. Aloc (Vitex agnus-castus)
3. Artemisia arborescens (1 g)
4. cafinitrina (cafeïna + nitroglicerina) (1 mg)
5. Capsicum annuum (1 g)
6. carnitina (L-acetil-carnitina) (300 mg)
7. Chamaemelum nobile (1g)
8. Cinammomum zeylanicum (1 g)
9. cortisona (50 mg)
10. Eleuterococcus (5 – 10 g)
11. Evodia rutaecarpa (300 mg)
12. Gingebre (Zingiber officinalis, rel)
13. glicerol (10 g)
14. glicina (1-4 g)
15. glutamina (1-4 g)
16. histidina (1-2 g)
17. ipriflavona (1g)
18. Litsea cubeba (1g)
19. omega-3 (0.5 g)
20. palatinosa (100 g)
21. Rhodiola rosea (4 g)
22. symbiotropin (1.5 g)
23. teanina (100-400 mg/dia)
24. testosterona (300 mg -androstendiona)
25. tiamina (vitamina B1) (1 mg)



La beta-alanina és un aminoàcid no essencial, és a dir, dels que no cal prendre per a sobreviure. Però, és important, ja que, amb la histidina, forma carnosina. La carnosina permet treballar la musculatura més fort i més temps, i ajuda a que no es produeixi tan àcid làctic, sinó menys. L’alanina redueix la fatiga. Se’n pren 1,5 g al dia. Es pren una hora abans de començar l’exercici, i millor combinada amb 300 mg de L-histidina. El preu aproximat de l’alanina a Myprotein és de 5 euros els 100 g. I el de la L-histidina és de 15 els 100 g. L’alanina sol donar un efecte ruboritzant més o menys passatger.

L’all (Allium sativum), pres en dejú, augmenta la resistència al fred, segons els habitants de les regions més fredes d’Espanya. Ho reforcen amb un gotet d’"orujo". Científicament diuen que l’alcohol, a la llarga, és contraproduent, però els que viuen a països molt freds o els qui van amb poca roba en temps de fred sembla que se’n surten amb l’alcohol. En tot cas, per donar la raó a tothom caldria prendre all amb alcohol i, a més, un suplement de vitamina B6 i vitamina B1, per prevenir els efectes nocius de l’alcohol sobre les neurones, i perquè l’all allarga la vida almenys de la vitamina B1.

Aloc (Vitex agnus-castus). Un bany amb infusió de la planta (preparada amb uns 200 g de planta fresca i aigua freda i, després, escalfada fins el punt d’ebullició) barrejada amb sucre (400 g) a la banyera amb aigua calenta a 41 º C treu el fred que haguem pogut tenir dins durant alguns dies.

L’ Artemisia arborescens és coneguda al Marroc com a Shiba. S’afegeix al Té, però quan encara l’aigua no bull, quan només té bombolletes. El Té, millor que sigui ecològic, ja que el normal pot tenir pesticides que ens deixin aclaparats i sense energia. La barreja es pot preparar quan l’aigua bull, si estem a 2000 metres o més, ja que la temperatura serà la mateixa que quan fa només bombolletes, arran de mar, és a dir, uns 90º C (94 º C a 2000 m snm, i 91 º C a 3000 m snm, 88º C a 4000 m). L’efecte de la barreja és prevenir les crisis d’asma o d’al•lèrgies, i evitar la sensació de fred o el fred que es posa dins el cos.

La pastilleta de cafinitrina és la famosa pastilla dels executius, que tenen a ma o dins una capseta adossada al rellotge, per quan els ve l’infart de miocardi. Pres al començar la hipotèrmia, pot allargar-nos molt la vida i evitar les símptomes de desorientació. Es una pastilleta amb cafeïna i nitroglicerina (1 mg). Es posa a sota la llengua. Es troba a les farmàcies. És un medicament de la casa Almirall-Prodesfarma. Si el cos en necessita anirà bé, si en prenem en excés, ens donarà mal de cap. És molt inconvenient o del tot desaconsellable prendre-ho amb alcohol.

La capsaïcina de la Guindilla (Capsicum annuum) dóna escalfor al cos. Dit d’una altra manera, és termogènica a dosis de 0.7 mg/Kg. A més, és antiarítmica i antinociceptiva (mig anestèsica). El que està clar és que és molt picant. No cal abusar-ne; però, si agrada, se’n pot prendre el que vingui de gust. Thompson, al Canadà, deia al segle XIX, que tots els mals venen del fred, i per a combatre’ls recomanava la barreja de Guindilla, Slippery Elm (Ulmus rubra, en pols) i Lobelia inflata.

La L-carnitina, o les seus diferent derivats, ajuden a la respiració dins les mitocòndries. Ajuda a obtenir energia de les grasses. Dóna més claredat mental i resistència a l’exercici molt intens. El preu de 100 d’acetil-L-carnitina a Myprotein és d’uns 8 euros. Se’n pot prendre de 0.5 a 1.5 g al dia. Pot donar insomni.

Barreja d'herbes medicinals (Palmira Pozuelo): farigola (timó), sàlvia, hisop, fonoll, melissa (tarogina).

Camamilla. Chamaemelum nobile és el que es ven com a Camamilla de Sòria, però als llibres figura com a Camamilla Romana. La Camamilla Dolça és la Matricaria chamomilla. La Camamilla de Sibèria és la Matricaria suaveolens. Se’n fa als Pirineus (per exemple, a La Molina). Totes aquestes Camamilles tenen propietats termogèniques si se’n fa la infusió de les flors fresques, abans d’assecar-les. Un cop seques, com se solen vendre, ja tenen aquesta propietat molt disminuïda. I dels olis essencials que es venen més val no fiar-se’n. Tots o gairebé tots estan adulterats.

Canyella. Cinammumum zeylanicum. Segons la medecina tradicional xinesa, calma el vent fred i humit, estimula la circulació de l’energia de la sang; corregeix el fred a la melsa, cor, pulmons, ronyons i bufeta de l’orina; escalfa els meridians, i clarifica els punts de connexió. És més eficaç combinada amb Astragalus membranaceus (rel blanca de Mongòlia).

Cortisona. Prednisona 30 mg com a màxim. És un medicament d’urgència, amb molt mala fama per l’abús que se n’ha fet sota les orientacions errònies d’alguns metges. S’ha fet servir a les altes muntanyes per a sobreviure a les hipotèrmies.

Eleuterococ (Eleutherococcus senticosus). També conegut com a Ginseng Siberià. L’escorça blanca es posa en aigua bullint 2 minuts i es deixa reposar unes hores i es torna a fer bullir abans de prendre. Per tant, és millor començar a preparar-la la nit per prendre-la l’endemà. Abaixa una mica la glicèmia primer, o sigui que més val esmorzar fort. L’efecte es nota al cap de mitja hora. És un tònic que dóna agilitat mental i física i resistència al fred i al cansament. Se’n pot preparar una o dues cullerades per tassa gran d’aigua.

Evodia rutaecarpa. És un fruit petit negrós i arrugat, molt olorós, d’olor similar a l’arbust Escallonia. És una de les plantes més eficaces com a antiinflamatòria, i de les que més treu el mal de cap. Però cal prendre’n molt poquet, 300 mg ja és suficient. Té un efecte elevador de la temperatura corporal sense passar pel flush (posar-se vermell). Si se’n pren molta (més de 0.5 g) pot donar nàusees.

Gingebre. La rel, presa, evita les nàusees i els mareigs (cal prendre’n 4 hores abans). Però, el més interessant és el seu ús com a amulet. Sembla ser que evita mals deguts a tempestes i allaus. L’alcohol de la rel, amb una mica d’oli i d’aiguarràs es pot posar a mans i pues per evitar el fred i la congelació.

Glicerol. Si és extret d’olis vegetals, no fa mal de cap. Si ho és del petroli, sí (per les impureses). Sol posar-se a les barretes energètiques. És l’aliment més energètic dins els que no requereixen digestió.

Glicina. És un aminoàcid no essencial. Es pren 1-2 g pel matí amb l’estómac buit. És dolç. Ajuda a recuperar les petites lesions musculars i a fer més eficaç la insulina. Caldria prendre’l amb qualsevol hidrat de carboni (suc de fruits, per exemple). Augmenta el consum de glucosa a les cèl•lules. També es antiinflamatori, antipsicòtic i antiespàstic. Inhibeix la fibril•lació auricular per hipotèrmia. Uns 100 g costen uns 4 euros a Myprotein.

L-acetil-glutamina. Se’n pot prendre 1-2 g 2-3 vegades al dia, pel matí a la nit, i després de l’exercici. Ajuda a recuperar-se de petites lesions musculars. I dóna més capacitat de resistència a l’exercici físic prolongat i a la hipotèrmia. Uns 100 g costen uns 7 euros a Myprotein.

Ipriflavona. S’extreu del pròpolis. És la 7-metoxi-isopropoxi-isolfavona. Se’n pot prendre de 0.5 a 3 g al dia. És un anabolitzant natural, que augmenta la incorporació de metionina al múscul, disminueix la pèrdua de Calci als ossos, i gairebé doble la capacitat de resistir el fred amb exercici extenuant. Millor prendre’n amb una mica d’oli de Llinosa (dietètic).

Litsea cubeba. És un Pebre no massa picant i una mica allimonat. Ajuda a resistir el fred, en particular dels pulmons, junta la Canyella i la Evodia.

Omega-3. Es tracta d’àcids grassos poli-insaturats de baix punt de fusió. És a dir, que costen més de agrumollar amb el fred. Fluïdifiquen la sang i eviten trombosis degudes, per exemple, al fred. Ajuden a combatre la hipotèrmia i els seus accidents subsidiaris. Se’n poden prendre de 2 a 6 perles (cadascuna amb 0,5 g). Normalment, a més de l’oli de peix com el bacallà, contenen vitamina E, que ajuda a evitar possibles efectes oxidants excessius. També n’hi ha d’oli de Borraja o de Llinosa o d’Onagra.

Palatinosa. 6-0-alfa-D-glucopiranosil-D-fructosa. És un sucre isòmer de la sacarosa, però de molt baix índex glicèmic (30), la qual cosa vol dir que es metabolitza a poc a poc i el seu efecte dura molt, tot i no ser fort. Un quilo costa uns 7 euros a Myprotein. La hipotèrmia associada a la hipoglicèmia és una situació difícil. Almenys, amb la palatinosa retardem l’aparició de la hipoglicèmia.

Rhodiola rosea. L’efecte estimulant de la síntesis d’ARNm associat al sarcolema de la musculatura esquelètica triga uns 10 dies, prenent-ne cada dia, a aparèixer. En canvi, l’efecte antioxidant en condicions de hipòxia i hipotèrmia (temperatura interna de 23 º C) és gairebé immediata (1/2 hora). Els nivells de MDH, LDH, CAT i GST disminueixen amb dosis d’uns 100 mg d’extracte aquós per Kg (en rates). En canvi, augmenten els nivells de SOD i de GSH. És a dir, la Rhodiola prevé l’aparició de malon-dialdehid, lactat, peròxids, i radicals lliure d’Oxigen. En canvi, preserva els nivells d’antioxidants com el glutatió, tant al fetge, com als músculs, com a la sang. La mateix acció antioxidant apareix respecte a la natació prolongada. Dosis de 16 mg/Kg diàries durant 5 dies en voluntaris humans els protegeixen de l’arítmia subsegüent a una isquèmia cardíaca de 10 minuts. El salidròsid (el principal principi actiu de la Rhodiola rosea) protegeix les cèl•lules del miocardi de la mort per necrosi. Sembla ser que el mecanisme que fa servir és augmentar l’expressió de la proteïna HIF-1-alfa i, per tant, els nivells de VEGF. La Rhodiola rosea (extracte sec), presa abans de l’exercici esportiu, té efecte gairebé immediat que dura unes 4 hores. Prevé el mal d’altura (mareig per hipòxia).

SOD (superóxido-dismutasa). Barrejat amb altres antioxidants, es ven en forma d’”antiox” (Santiveri). Se’n poden prendre fins a 4 càpsules al dia. Augmenta la resistència al fred.

Symbiotopin. És un complex de Nutraceutics amb somatotropina, poliosa, lisina, glicina, arginina, glucosa, poliosa, GABA, i bicarbonats sòdic i potàssic. Tot plegat substitueix, o predisposa, a l’alliberació endògena d’hormona del creixement. Se’n pot prendre mitja pastilla abans d’anar a dormir (enlloc de 2, com recomanen els venedors). Dóna benestar i resistència al fred i al cansament. Si estem molt malament, en podríem prendre mitja pastilla més pel matí, per recuperar-nos més de pressa.
http://www.labo-salud.com/CategoryID.asp?ID_Search=Yes&Adv=1
http://www.netriceuticals.com/listing.asp?id=412

Teanina. És un aminoàcid típic de les fulles del Te. Dóna agilitat mental i física en condicions adverses. Especialment, en hipòxia. Recomanen prendre’n amb GABA (200-600 mg/dia).

Testosterona. Es pot aplicar en pomada (al pit, espatlla i ventre) o bé injectar-la intramuscular. Dóna més resistència al fred i a la fatiga. La testosterona, combinada amb d’altres anabolitzants, injectada, fa que es tingui més resistència al cansament i al fred. L’únic inconvenient és que durant moltes hores només es podrà veure líquids, ja que el menjar sòlid provocaria nàusees. Almenys, això és el que expliquen que passava a la legió francesa fa uns anys.

Tiamina (vitamina B1). Inhibeix la degeneració de les neurones per hipòxia i hipotèrmia. La dosis recomanada és només d’1 mg (pel matí), per boca.


Apart els suplements, el menjar és important. Aliments que donen energia calorífica són les ametlles, les olives, la llet condensada, el cafè amb un rovell d’ou i licor, o els possets (llet, canyella, nou moscada, vi, cervesa, rovell d’ou) ben calents. A Sibèria, per fer-se passar el fred, més que el vodka, l’efecte del qual dura ben poc, beuen vi calent amb sucre. A Hungria hi afegeixen Pebre. El Te (potser el millor sigui el Pu-Er, ecològic) calent, preparat amb Gingebre, Guindilla i Shiva (Artemisia arborescens –aquesta sense que arribi a bullir-) pot ajudar a fer passar el fred; i més, si es pren amb unes gotes de licor i amb força sucre. Al Tíbet preparen una mena de farinetes ("tsampa")amb farina d’ordi, mantega de iac, all i te. També es poden preparar amb farines d’arròs o de blat. I fins i tot amb més ingredients com ara fesols vermells, cigrons, llenties, blat de moro, cacauets, mel (x3), plàtans verds pelats, soja, i blat. Ho prenen com aliment de subsistència mentre viatgen per les muntanyes, normalment amb molt de fred. Ho preparen amb tot mòlt i amb molt d’art perquè quedin unes pilotetes ni massa enganxoses ni massa seques i torrant tots els ingredients abans de fer la barreja. Les “galetetes” es conserven més de dos anys.
http://www.taringa.net/posts/recetas-y-cocina/2931484/Preparacion-de-Tsampa-Comida-de-la-cultura-Budista-Tibetana.html
Si no es troba la manera de fer el tsampa, es podria substituir per farinetes de cereals de les que venen preparades per a nens petits, i fer la barreja amb te i mantega.
Vaig sentir (per vidfeoconferència)que el Dalai Lama fa poc (2013) recitava un mantra (ti-ti-ti...) molt suaument, combinat de tant en tant amb algun altre mot en to greu, com ell sap fer tant bé) i, dies després, el vaig probar per veure si m'ajudava a combatre el fred. I sí. Almenys contra la sensació de fredor per estar sota un bon raig d'aigua freda, funciona. Almenys treu l'espant o la por del fred. He recopilat altres mantres més difícils de pronunciar i que no he probat, com ara l'arameu:thotxín-goquessú o el sànscrit:
Om tryambakam yajamahe
Sugandhim pushtivardhanam
Urvaarukamiva bandhanaan
Mrityormukshiya maamritaat.
BEGUDES CALENTES A LES CIUTATS EUROPEES
Recetari de begudes calentes típiques de les ciutats d'Europa.

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA / TRACTAMENT MÈDIC

L'assistència mèdica pot acabar salvant la vida dels afectats per asfíxia i hipotèrmia.
http://www.iemm.org/pdf/allausmaneigvictimes.doc
http://hypothermia.org/

Hi ha 5 graus de hipotèrmia.
http://es.wikipedia.org/wiki/Hipotermia
http://emedicine.medscape.com/article/770542-overview

Des de 35 º fins a 32 º C es tenen només tremolors. Entre 32 i 28 º C la consciència ja està alterada (i desapareixen els tremolors). Entre 28 i 24 º C es perd la consciència. Entre 24 i 14 º C hi ha una mort aparent, reversible. El tòrax és compressible i hi ha fibril•lació auricular. Per sota de 19 º C, el cervell es mostra en l’electroencefalograma sense activitat aparent. Les ninetes estan dilatades i no canvien de mida gaire amb els estímuls lluminosos. Per sota els 14 º C, la mort és irreversible (en principi). Aleshores el tòrax no és compressible i el nivell de potassi en sèrum és superior a 12 mM. La concentració molt baixa de ions de Calci o de Magnesi al sèrum és indicador de hipotèrmia molt severa. I hi ha asistòlia total.

La temperatura es pren o al conducte auditiu o al fons de la gola, o al recte, i amb termòmetres especialment graduats per a hipotèrmia, com el Adtemp 419 Digital Hypotherm Thermometer, que mesura des de 24 fins a 43 º C en només 10 segons de lectura, i que és resistent a l’aigua. Dóna la lectura a l’anus en uns 3 segons, a l’aixella en uns 40 segons, i a la llengua en uns 30 segons. És aconsellable passar una tovalloleta amb desinfectant després de cada lectura. Es pot comprar per 10 euros (enviament inclòs), a www.dealmed.com o a
http://cgi.ebay.com/Digital-Hypothermia-Thermometer-Adtemp-419-with-Case_W0QQitemZ300198071662QQcmdZViewItemQQptZLH_DefaultDomain_0?hash=item45e5330d6e#ht_822wt_987

També es poden emprar termòmetres per infrarojos, si estem segur de no mullar-los.
http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instrumento-de-temperatura/termometro-infrarrojo-scan-temp-430.htm

La temperatura normal, presa a l’aixella, hauria d’estar entre 36.5 i 37º C, però cadascú sabrà si quan es troba bé s’apropa més al nivell baix o a l’alt de la franja de normalitat. La temperatura presa sota la llengua, dins la boca, amb la boca tancada però sense prémer les dents, i entaforant la punta del termòmetre sota la llengua i cap el fons, hauria d’estar entre 37 º i 37,5 º C. I presa dins el recte (anus) hauria d’estar entre 37,5º i 37,8º C. Simplificnat, les tres mesures haurien de ser, respectivament: 36.5 – 37 - 37.5 º C. La temperatura normal és més baixa a la matinada (entre les 2 i les 4). I és més alta al vespre (entre les 18 i les 22 hores solars). També puja durant la segona meitat del cicle menstrual, o quan hi ha molt d’estrès, o quan surten les dents (als nens), o després d’injectar vacunes, o després d’haver introduït substàncies anòmales al recte (llevat de cervesa, guix, all).

El termòmetre especial rectal té el bulb més gruixut i arrodonit. I normalment s’introdueix amb ajuda d’un lubricant especial (lubricant sexual o bé vaselina).

El termòmetre timpànic d’infrarojos (40 euros), si hi ha cera dins el conducte, pot donar errors. És de lectura ràpida, en 2 segons, però no és resistent a l’aigua.
http://www.quirumed.com/es/Catalogo/articulo/10888/termaometro-digital-timpaanico-de-infrarrojo-omron-omron-gentletemp-gt-510


Durant l’evacuació, si la hipotèrmia no és molt acusada, és important ja posar bosses calentes (hotties) almenys a sota les aixelles, per començar ja a combatre la hipotèrmia. A l’hospital faran la reanimació cardiovascular o bé la respiració assistida (amb aire calent humit i enriquit amb oxigen). Hi ha aparells ambulatoris també que escalfen l’oxigen i l’humitegen (mascareta) RES-Q-AIR, o el sèrum (abans d’injectar-lo a la vena a raó de 200 mL/hora) IV-WARMER fins a 42º C. El sèrum de Ringer està contraindicat perquè el lactat no es metabolitza al fetge hipotèrmic.
http://www.hypothermia-ca.com/IV-warmer.html
imagen
L’electrocardiograma d’una víctima d’hipotèrmia mostra ones J o d’Osborne com aquestes:



http://en.wikipedia.org/wiki/Hypothermia

Per sota dels 28º C, no s’hauria encara d’aplicar l’electro - estimulació cardíaca (desfibril•lador). Primer caldria apujar la temperatura interna del cos. En principi, a raó de 2,5 º C cada hora. El pols pot ser molt dèbil o indetectable, o bé molt escàs (fins a dues pulsacions per minut). El cor hipotèrmic no reacciona a la epinefrina, lidocaïna, o a la procaïnamida, i per això podrien acumular-se aquests cardiotònics perillosament, si es van injectant esperant que facin efecte immediat. La punció per veure la saturació d’oxígen, a baixes temperatures, no és un anàlisis fidedigne. El "bretylium tosylate" sembla que ajuda a evitar la fibril•lació, a baixes temperatures (inferiors a 28 º C). Es dóna intravenós a raó de 5 o 10 mg/ Kg. Lo dolent és que costa molt de trobar. L’ amidarone és eficaç a temperatures majors. A l’hospital caldria controlar la urèmia, els gasos a la sang arterial, el temps de protrombina i el temps parcial de tromboplastina, la glicèmia, la creatinina, i els altres paràmetres d’un anàlisis de sang normal. També un anàlisi d’orina, radiografia de tòrax i electrocardiograma (amb punció i tintura de benjuí per millorar la conductibilitat de la pell) poden ajudar a controlar millor la recuperació.

La hipoglicèmia associada a la hipotèrmia (síndrome o encefalopatia de Wernicke) es combat amb sèrum intravenós de glucosa, i vitamina B1. Si la situació empitjora, apareix la síndrome de Korsakoff, que es caracteritza per apatia, atàxia, amnèsia, confabulacions, inconsciència i coma. En principi, en casos greus, el que cal és afavorir la gluconeogènesis. El glicerol i alguns aminoàcids ajuden. L’alanina, al fetge i a la musculatura. La glutamina, al ronyó. La palatinosa té un índex glicèmic molt baix. Això vol dir que no puja de cop la glicèmia, sinó que a poc a poc la va mantenint durant hores, evitant que baixi, ja sigui per un fort exercici, ja sigui per hipotèrmia acusada.
És molt important posar-nos roba seca si la teníem mullada, així que puguem. El bany amb aigua calenta es deia que calia començar-lo amb aigua tèbia i anar pujant progressivament la temperatura. Tot depèn de l’estat del cor i de si hi ha gangrena. Si la immersió en aigua calenta és massa sobtada, afavorim l’aparició o empitjorament de gangrenes. Però més val anar bastant ràpid a pujar la temperatura de l’aigua fins a 42 º C. I, mentre no s’arribi a la banyera, un voluntari eufòric (en calçotets) por jaure al costat de la víctima per donar-li escalfor sota els llençols, pell contra pell, o havent escalfat abans el sac de dormir. L’escalfament sobtat pot aportar àcid làctic o acidesa a la sang del cor i empitjorar la situació. El reg pleural amb sèrum calent a 42 º C té el perill potencial de la introducció de microbis. La heparina podria ser contraproduent també, per solubilitzar massa de pressa l’àcid làctic. Hi ha hospitals especialitzats en víctimes de la neu que fan el rentat peritoneal a raó de 4 L/hora amb sèrum a 45 º C (elevació de la temperatura de 3 º /hora), o el rentat toràcic a raó de 2 L/minut amb sèrum a 46 º C (elevació de la temperatura de 19 º /hora) o bé el bypass cardiopulmonar (elevació de la temperatura de 18 º C/ hora).

La hipotèrmia sol causar una diüresi (per inhibició de l’hormona antidiürètica i de l’activitat oxidativa del túbuls renals) inconvenient. L’hematòcrit sol pujar, degut a la deshidratació, i a la contracció de la melsa. La viscositat del plasma augmenta per sota els 28 º C. Primer hi ha una hiperglicèmia (per poca insulina i poca utilització de la glucosa a la part perifèrica). Després de molts tremolors, ja hi ha hipoglicèmia (per esgotament del glicogen).

Complicacions posteriors a la hipotèrmia poden ser: pulmonia, edema pulmonar, arítmies auriculars, necrosis tubular, pancreatitis, coagulació intravascular, hipofosfatèmia, hemòlisis, mioglobinúria, insuficiència suprarenal i convulsions.

L’edema pulmonar es tracta amb antibiòtics, oxigen, aspiració de mucositats i diürètics. La pulmonia sol venir, més que pel fred, per la presència d’altres persones. Segurament, si és lleu, amb la clindamicina n’hi haurà prou i, si és forta, caldrà l’azitromicina.


G O S S O S

Els gossos ensinistrats especialment per a rescats d’allaus solen fer ja la localització de cadàvers, ja que no solen arribar a temps per a un rescat de víctima viva, a menys que es tracti d’una estació d’esquí o que l’allau passi al mateix poble on viu el gos. Durant l’operació de rescat recomanen no obrir menjar, o pixar, o alliberar olors (fumar, etc.) a la zona per tal de no interferir en la recerca canina. Per entrenar-los, s’enterra un voluntari (amb l’ARVA en emissió, per si de cas) a la neu i, quan el gos el troba, el voluntari li ofereix un guant com a premi. Cal deixar-li el guant al gos perquè s’esbargeixi després de l’estrès de la recerca. Alguns gossos, i potser algunes aus, preveuen l’inici d’una allau pocs minuts abans que comenci a veure’s. Però la majoria de bestiar no, ni els iacs. Normalment, els gossos de rescat en allaus són pastors alemanys o golden retievers, però també (i els més valents) rottweilers.

http://www.youtube.com/watch?v=WlqGgMSyzhs&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=qm0eU08XuTE
http://www.youtube.com/watch?v=sd-4_U2iCrs



E X P L O S I U S

Quan el gruix de neu és excessiu i hom tem allaus naturals, se’n poden provocar artificialment i de manera preventiva, amb explosius, ja sigui llençats a ma, des d’helicòpters, o des de canons. Normalment es llencen els explosius sobre la neu abans de les vuit del matí, i amb bona visibilitat, per evitar danys col•laterals.
http://www.zappinternet.com/video/kahNjiNtiL/www.adnstream.tv
http://www.youtube.com/watch?v=3HxxzfUfFGk&NR=1




R E C O M A N A C I O N S
G E N E R A L S

http://www.scialp.it/valanghe/tecnica/tecnica.htm

A la muntanya i amb neu és millor posar tots els sentits i no distreure’s. És millor no concentrar-se escoltant música per l’MP3. Recomanacions afegides són que, a les zones perilloses, quan s’esquia en grup, caldria anar separats 10-15 metres, per així minimitzar riscos. I que un cop arrossegats per la neu, en teoria, hauríem de desprendre’ns dels pals i mirar de fer moviments com si nedéssim (d’esquena i a contracorrent) i, al final, posar-nos les mans davant la cara. (I una tercera ma amunt, sobresortint de la neu, qui la tingui). En tot cas, és molt probable que un cop aturada la neu, la compacitat sigui tanta que no ens permeti moure’ns el més mínim. Durant el rescat, és millor que almenys una persona es mantingui en zona segura per si els rescatadors són engolits per una nova allau. Les motos de neu pesen, i dos motos més que una. Per tant, no és recomanable anar sobre la moto de neu a rescatar un company atrapat en una esllavissada sobre una altra moto de neu. Vora les estacions d’esquí, fora pista, rètols ben evidents prohibeixen fer determinats descensos, pel risc d’allaus (naturals o provocades). Tenim l’opció de saltar-nos la prohibició, de la mateixa manera que els rescatadors tenen l’opció de cobrar-nos pel rescat una quantitat desorbitada.
A l’esquiar, diuen que és millor no passar les mans per les anelles del capdamunt dels pals d’esquí, ni a la pujada ni a la baixada, almenys quan es fa esquí de muntanya o free-ride. Els esquís moderns de pista no queden assegurats per un cordino, sinó per unes palanques que en cas d’alliberar-se els frenarien (relativament) sense que fossin un destorb per a l’esquiador. Però per als de fora pista no hi ha cap mecanisme d’assegurança que permeti activar les palanques de fre (inhibides per la pressió de la bota al taló). Segueixen valent les cintes/cordinos que lliguen i retenen folgadament l’esquí.
A les baixades, l’impacte sobre la capa nival serà menor si fem una diagonal ben traçada que no pas si fem viratges seguits i tancats. Si caiem en un viratge tancat, l’impacte serà similar al de 8 persones fent la diagonal. Hi ha hagut demandes criminals contra els guies responsables de grups, alguns membres dels quals han mort víctimes d’allaus, i també contra esquiadors fora pista que han ocasionat allaus que han fet mal als esquiadors de les pistes de sota. Els guies de muntanya podrien fer com els metges i fer signar uns quants documents que els eximissin de responsabilitat criminal en cas d’accident. Els esquiadors fora pista, si van a socórrer els de sota, faciliten ser identificats.
No per anar amb raquetes de neu serà impossible desencadenar una allau. Però, si anem ben juntets, ho farem més probable.

Els pobles de muntanya podrien envoltar-se de dics de terra alts o fossars pregons per protegir-se de les allaus. Les plaques de formigó i barres d’acer formant una graella inclinada poden ajudar a aturar les allaus, almenys si es posen ja des del començament del vessant. Si no fa massa pendent, solen fer-se de fustes i clavades dretes.

Queden per explorar possibles solucions o ajudes com:
• Alarma molt sonora. (Fins ara, si és molt potent està prohibida, excepte per a la policia, ambulàncies i bombers en missió d’emergència). Se’n poden aconseguir de menys potents a La Tienda del Espía. La Panic Alarm SC 03 deu fer uns 100 decibels. Es pot protegir de la humitat o la pluja ficant-la dins un condó.O simplement polvoritzant espray antihumitat a dins. Es dispara quan arrenquem el piu lligat amb una cinta de ma.Si les piles fossin de les de Liti el funcionament fins a 40 graus sota zero estaria ssegurat.
• Antena desplegable a motor, per obrir un canal d’aire des de dins la neu.
• Bombona d’oxigen (amb regulador, i amb aixeta i cànula prop de la gola).
• Bossa de Liti o de Calç (hidròxids) per eliminar el CO2 (filtre abans del punt de pesa d’aire de l’AvaLung).
• Conillet o Lemming (= Lemus lemus, Lagurus lagurus, etc.) de mascota, guardat al pit i que sortiria d’un tub resistent però obert (gàbia) excavant una galeria fins la superfície. (Però les associacions de protecció d’animals s’hi podrien oposar).
• Cuirassa pectoral inflable (salvavides): protegiria de cops i si tingués un fil connectat amb la boca, un cop enterrat el podries estirar i desinflar-lo i així guanyar espai per a poder moure la caixa toràcica i respirar. Pot servir també una armilla de salvament marítim de material no inflable i, a sota, una armilla inflable. (I seria essencial el protector per al coll dels motoristes esportius de risc -neck collar-. I el casc de moto modern amb placa transparent tapant tota la cara).
• Detector de sons molt greus (fonendo), per estar al corrent de la imminència d’una allau.
• Explosiu/cuet amb protector que deixi obrir un canal cap amunt des de dins la neu.
• Globets per anar deixant un rastre sobre la neu un cop engolits per l’allau.
• Pistola amb bales toves (per obrir canal per respirar).
• Pistola de raigs làser per obrir un canal cap a la superfície de l’allau un cop aturats dins.
• Samovar (per tenir líquid calents), per combatre la hipotèrmia, abans de l’allau, clar.
• Serra de neu com per fer pous, circular o plana, per obrir un pas cap endins en cas que la neu sigui molt dura.
• Talp mecànic (robot).
• Vestit i casc i collaret de motorista /corredor de fórmula 1


Fa 40 anys (1970) a les pistes d’esquí o fora pista no s’empraven:

• Màquines /tractors per millorar la capa somera de la neu i fer-la més fàcilment esquible
· Tanques que retinguessin la neu
• Fossars envoltant els pobles pel cantó de les possibles allaus
• Explosius per provocar allaus a les estacions d’esquí
• Canons de neu
• Recerca amb aparells electromagnètics (ARVA, GPR, ARN, etc,)
• Esquís de carving o snowboard
• Motxilles amb ABS-airbag
• AvaLung
• Test de neu ECT

Hi havia esquís normals de fibra de vidre i sondes/pals per localitzar víctimes. Aleshores, d’esquiar fora pista se’n deia esquiar en neu verge i no era vist com un delicte. Algú va imaginar que les 10 tècniques anteriors solucionarien en part les deficiències d’aleshores, que els monitors d’esquí (internacionals) no sabien com solucionar. El titllaren de boig, però, en el fons s’ho varen creure i varen endegar la posta en marxa de les innovacions. En això em sento en comunió amb d'altres inventors i em sento agraït moltes vegades quan faig servir tants i tants invents que ens fan més agradable la vida.

Potser una de les millors empreses que ven equipament protector corporal contra impactes sigui: http://www.pocsports.com/en/content/view/protective-concepts


És curiós que els que culpabilitzen les víctimes dels allaus de neu no culpabilitzin, per exemple, les dels terratrèmols que afecten cases edificades sense cap previsió a zones de gran intensitat o probabilitat sísmica ben previsible. Front als accidents, apart la visió religiosa culpabilitzant, hi cap una actitud tècnica més generosa, de cara a evitar futurs accidents o seqüeles.


E S O T E R I S M E

Un tipus d’estat alterat de consciència que practiquen alguns lames al Tibet és el Tummó, especialment quan han de caminat grans distàncies a l’hivern. Això els permet combatre la hipotèrmia mentre caminen, o si es dóna el cas que caiguin a l’aigua gelada. Per encendre el foc intern cal espirar molt forçadament i, quan el cos demana inspirar, aleshores cal tensionar els abdominals cap endins i cap avall fins que apareguin tremolors. Al cap d’una estona comença a encendre’s el foc i, aleshores, ja podem inspirar a poc a poc. És una disciplina tàntrica. Per reforçar la pràctica cal anar fent proves amb llençols xops amb aigua gelada embolicant el cos despullat. Després de molts anys de pràctica, aleshores els lames són capaços de caminar despullats o gairebé llargues distàncies a 20 º sota zero. S’ha dit que alguns lames poden provocar només per previsualització mental una allau.

Psicològicament potser ajudi a tenir menys accidents a muntanya i concretament a la neu, el fet d’evitar actituds anomenades de supermascle (jo sóc millor que ningú), de lleó en cap (jo arribaré abans), de ramat (agrupar-se és seguretat), de lemming (sempre seguir endavant), o de cavall (no mirar mai enrere cap a l’estable). A vegades se sumen les actituds de supermascle / lleó/ ovella / lemming/ cavall i, aleshores, les lesions o accidents són més que probables.

Sant Patllari (=Palladius) fou bisbe d’Embrun, poblet dels Alps francesos, al Sud de Briançon. Diuen que, entre d’altres molts miracles, va fer aturar una allau, fent el senyal de la santa creu, mentre predicava davant una multitud. Si no hagués aturat l’allau, molts hagueren sucumbit. Sant Patllari es venera especialment a Camprodon perquè un ruc que duia les relíquies del sant (agafades per uns monjos benedictins) es va aturar vora el poble i no en volia marxar. Va donar coces a terra i allí brollaren les fonts conegudes ara com a Fonts de Sant Patllari. Al final, després de passar per les esglésies de tot Camprodon, el ruc es va aturar al monestir. I allí varen decidir deixar-hi les relíquies.

Per altra banda, diuen que resar a Sant Cessari (bisbe de Clermont-Ferrand) pot ajudar-nos a eixir amb vida d’una allau. I encara cal recordar que Sant Patrick (=Patrici), a Irlanda, que resava contínuament (200 oracions al dia) i sembla que resistia la pluja i la neu com el qui més. A Catalunya hi hagué un sant que per on anava no es mullava per més que plogués. Si el seu cos desprenia tanta calor que eixugava el carrer per on passava mentre plovia, segurament resistia molt bé també el fred. Era Sant Josep Oriol. Encara hi ha descendents de la seva família, però no tenen, que jo sàpiga, aquella virtut. El sant taumaturg barceloní morí el 23 de març de 1702.

El tarot o d’altres procediments esotèrics podrien pronosticar-nos un destí fatal hores abans. Per altra banda, els qui estan molt en contra d’aquests procediments esotèrics no s’escapen de catàstrofes força previsibles pels qui tenim només una mica de sentit del perill.

Un amulet protector d’accidents podria ser la mateixa barretina catalana vermella, o un collaret de peces vermelles alternant amb peces negres. O una bosseta amb Guindilla (Capsicum annuum), llavors de Codonyer (Cydonia oblonga), ginebrons (Juniperus communis), i fulles de Donzell (Artemisia absinthium). O una creu de pals de rel de Regalèssia (Glycyrrhiza glabra) lligats amb un fil de llana vermell.

Entre els practicants hom diu que, havent combregat, durant aquell dia, les allaus no el mataran. Ho explicava Mossèn Cinto Verdaguer, referint-se a les "cobreneus". Però, menjar el cos místic d'un mort és, des de fa 12000 anys, un ritual per tenir sort durant els viatges pel Tibet. I la comunió, en part, és això i, en part, és un ritual grec de consagració del pa i del vi per tal de comunicar-se amb les energies superiors.
Escriu-me
Escriu-me